Aquests dies que corren s’ha tornat a posar de manifest la importància de la seguretat digital. La transcendència, com a usuaris a tots els nivells, de les bones pràctiques que ens ajuden a preservar la nostra privadesa i seguretat en internet. D’entrada, en la nostra activitat digital diària ens solem enfrontar a nombroses amenaces; és important conèixer-les, així com les aplicacions i estratègies que permeten fer-les front. D’alguna manera, la idea central és la de prendre el control de la vida digital, i no minimitzar ni ignorar els riscos.
Una navegació convencional proporciona un veritable arsenal d’informació personal a tota aquella persona o organització, empresarial o no, que tinga interès a conèixer les nostres dades. Cal tindre en compte que la activitat no xifrada per internet no és privada i pot ser coneguda per tercers. Les galetes o cookies són un dels principals elements de recopilació de dades privades, de vegades emmagatzemats durant anys al nostre propi ordinador. També cal destacar la inseguretat de les xarxes de comunicació, particularment dels wifi públics.
Una qüestió imprescindible és mantindre actualitzat i íntegre el sistema operatiu i les aplicacions, habitualment millorats amb actualitzacions de seguretat. Si el que es desitja és una navegació completament anònima i sense censura, la solució més coneguda és la xarxa Tor. Els usuaris d’aquesta xarxa es connecten a través d’una sèrie de túnels virtuals xifrats en lloc de fer-ho directament, de manera que queden protegits dels instruments de seguiment de trànsit. No es pot saber qui ni des d’on ha realitzat la connexió. Per fer servir la xarxa Tor es pot instal·lar directament el navegador Tor, disponible en els principals sistemes operatius. En Android, el navegador Orbot, i pels sistemes d’Apple l’Onion Browser. Amb Tor, tot i que més lentament, es pot navegar per l’internet convencional. Però també hostatja els anomenats onion sites, llocs que només es troben a la xarxa Tor. Dissidents polítics, però també mercats de drogues i armes, etc. És la dark web, el costat fosc d’internet.
Millor seguretat encara, tot i que amb cost econòmic, ofereixen les xarxes VPN. Es tracten de servidors que estableixen una connexió privada amb els ordinadors particulars. Les peticions es fan a través del servidor, però no es pot saber qui hi ha al darrere; les millors opcions les ofereixen proveïdors de VPN de pagament. En casos de necessitat màxima de privacitat es pot utilitzar el sistema operatiu Tails. Basat en Linux, es pot arrencar des d’un usb i està dissenyat específicament per la preservació de la privacitat i l’anonimat. És un sistema amnèsic.
Parlem ara de la seguretat dels nostres comptes digitals. Com a primer pas, les contrasenyes: evitar les més habituals, combinar caràcters alfanumèrics i de puntuació, usar més de sis caràcters, canviar-les segons el servei i tendir a la verificació en dos passos són les recomanacions més habituals. Sobretot, estar molt alerta dels atacs de suplantació d’identitat o pishing: no accedir a llocs des de enllaços en correus electrònics, no confiar en correus que demanen les nostres dades, usar connexions amb el protocol https sempre que siga possible i evitar wifis públics. Pel que fa a la protecció de la informació continguda als dispositius, existeix la opció de xifrar-la des de les opcions de la configuració de seguretat.
Altra àrea de molt d’interès són les populars aplicacions de missatgeria instantània, estil whatsapp. En aquest sentit els experts recomanen l’ús de Signal. Tot i que amb pocs usuaris, manté les comunicacions xifrades de cap a cap, amb un codi obert auditat per la comunitat. Altres sistemes que no necessiten internet per comunicar-se són el Briar, per Android i sense versió IOS, o el propietari FireChat, amb versió pels dos sistemes.
Em definitiva, molts aspectes a tindre en compte que es poden conèixer i incorporar a poc a poc en funció de les necessitats. A internet proliferen les guies de seguretat digital, més exhaustives que aquest article. Una de les més populars és la Guia d’Autodefensa Digital de l’Electronic Frontier Foundation, amb versió en castellà.
